UNITAT 3: Els decisors de l'economia
Els tres agents econòmics o protagonistes de l'economia son: els consumidors, les famílies i les empreses.
En l'economia de mercat els que prenen les decisions son les empreses i les famílies, en l'economia planificada, l'estat i economia mixta es reparteix entre els tres.
Les decisions es prenen seguint la racionalitat o utilitat.
Els consumidors, decideixen quins bens i serveis cal consumir per a satisfer millor les necessitats.
Les empreses prenen decisions sobre la producció i distribució de béns i serveis, a canvi d'un benefici normalment.
El sector public te com a objectiu maximitzar el benestar del conjunt de la societat a traves de les decisions oportunes.
Les famílies
Les famílies fan la funció de consumir segons els ingressos o les preferències i la d'aportació de recursos segons la renda que generen: recursos (lloguer) treball ( salari) i capital ( interès).
Classificació de les famílies en relació a la seva relació amb el procés productiu: treballadors, empresaris, rendistes i consumidors estrictes.
Empresari: individus que treballen en la seva pròpia empresa.
Treballador: individus obtenen rendes del treball per compte d'altri.
Rendistes: individus que obtenen rendes que no provenen del treball ( lloguer ).
Consumidors: individus que nomes fan la funció de consumir i no aporten recursos.
Les caracteristiques que es tenen que tenir per ser un treballador son les seguents: personal, voluntari, per compte d'altri, retribuït i dependent.
Les empreses
La funció de totes les empreses excepte les que no tenen anim de lucre es produir en relació a uns objectius que son el màxim benefici i mínim cost. No sempre l'objectiu es econòmic, sinó que també pot ser social. Les empreses sense anim de lucre tenen com a objectiu:
- Estabilitzar-se i créixer.
- Considerar la responsabilitat social.
- Generar ocupació i riquesa, no nomes en la pròpia empresa sinó també subcontractació.
Sector public
L'estat te la funció de supervisió del funcionament del mercat i procurar el benestar de la societat. Per assolir em eficacia aquesta meta, el poder public distribueix la forsa en quatre ambits:
- Administració Europea ( Unio Europea )
- Administració central ( Estat )
- Administració autonòmica ( Generalitat de Catalunya )
- Administració local ( Diputació, ajuntament, consell comarcal )
Dues de les característiques evidents de cada sistema son l'intercanvi i l'especialització. L'ésser humà va descobrir que si s'especialitzava en allo que era més hàbil i fes un intercanvi amb lo que li sobra sortirien beneficiats tots dos.
Diccionari
- Subcontractació: acord d'una empreses amb altres perquè executin tasques o peces especifiques que desprès cal integrar als processos productius de la primera.
- Impostos: quantitats que paguen les empreses i les famílies per a contribuir a sostenir la despesa publica.
- Gran virtut de l'intercanvi: consisteix en dividir en treball i especialitzar les persones en tasques mes concretes.
- Flux circular de la renda: el conjunt de relacions dels agents econòmics es caracteritza per:
1. El pagament de rendes de les empreses a les famílies a canvi de treball i altres factors productius.
2. El pagament del preu de les famílies a les empreses a canvi de béns i serveis.
- Sindicats: associacions que defensen els interessos dels treballadors.